Són les 5 de la matinada, fa vent, però no m'ha despertat, sinó que ja fa uns dies que em desperto, tan sí com sí, en aquesta hora. Rumiar el perquè el meu cos ha pres aquesta decisió unilateral sense comptar amb la meva voluntat, ja s'ha convertit en un passatemps. D'aquí a prendre'm el pols per comprovar si estic viva només em queda un pas. Ves qui m'havia de dir que, amb els anys em convertiria en el meu avi.
Les mutacions familiars a les 5 de la matinada no poden ser bones! Una de les coses que més ens sorprèn és com cada vegada més ens anem semblant als nostres avantpassats... amb matissos afortunadament per a ells i per a nosaltres!
ResponElimina