I, un dia, et trobes vivint sota els auspicis d'un prospecte. La realitat s'ha tornat boirosa i fràgil, et mous talment tinguessis els ossos del cristall més pur i tot t'arriba filtrat per capes de cotó-fluix. No faràs una davallada als inferns, això ja ho saps. La teva serà una entrebancada menestral, ben portada, raonada i tranquil·la. Un enuig, més que no pas un drama. El paradigma del "ves que hi farem!".
Compartirem el paradigma del ves què hi farem!!! amb un mig somriure, Cli...
ResponEliminaQue et milloris!
Què hi farem? Tirar endavant com hem fet sempre... Ànims!
ResponEliminagràcies! :)
ResponEliminaL'infern són els altres, especialment Sartre. L'energia que desprens et farà aixecar-te aviat, segur :-)
ResponEliminaBé, Eduard, diguem que més que una davallada als inferns serà una passejada amb el tren de la bruixa. El que té ser de poble i dels afores ;)
ResponElimina