Al metge sense mitges II

Hi ha metges als quals hi has d'anar, forçosament, sense mitges. Sense mitges veritats, sense mitges mentides, sense mitjos convenciments, sense mitges fantasies. Manta vegades resulta dolorós treure's les mitges per anar a segons quins metges, sobretot aquelles que tenen la funció d'espill. Trobar que la ratlla fosca que et creua la cama per sota el genoll és ben poca cosa quan t'enfrontes a la ratlla fosca que et creua alguna part del dedins que no comprens, i sense cap mitja crossa que t'ajudi a anar fent la viu-viu, com si res passés, com a Barcelona, on tot s'hi val, i on només has de canviar de barri per canviar de paisatge.