Aquest és en Gizmo i fa trenta anys que viu amb mi, al prestatge que tinc al costat de la meva cadira d'escriptori. En Gizmo és un regal, un regal absurd, d'aquells de festa-d'amics-a-qui-a-cadascú-se-li-fa-un-regal-relacionat-amb ell. Aquell any estava de moda David el gnom, tots els comensals tenien un gnom relacionat amb ells al costat del plat. Jo tenia en Gizmo.
No cal fer-ne lectures psicoanalítiques gaire profundes, per la meva colla sempre havia estat un gremlin, jo. O sigui que el regal va ser un acte de sinceritat profunda que vaig agrair. També vaig canviar de colla, no cal dir.
Però en Gizmo, un #onhoposo de vint duros a tot estirar, sempre m'ha acompanyat. Per recordar-me què o qui sóc, i fer-me memòria que em cal ser més prudent, perquè res hi ha pitjor que la diferència en la societat humana.
Afortunadament, en David el gnom (que era l'#onhoposo que li va tocar a en F) encara troba interessant viure al costat d'en Gizmo. I tot per només vint duros!
O sigui que a partir de mitja nit......res de res de mullar-se.... :-) No sabem ben bé perquè però hi han "pongos" que ens acompanyen tota la vida i els tenim en bon lloc.
ResponEliminaEntranyabl de veritat!
ResponEliminaA mi em resulta realment difícil no fer-hi lectures, però penso que en vas sortir considerablement ben parada. En Gizmo era una bestiola molt mona, suavet i agradable. Però tenia cops amagats, no sempre s'estaria fent 'mimos' a les persones del costat. Si li tocaves el voraviu, potser tenia un rampell. Digues-li voraviu, o digues-li donar-li menjar després de les 00h, cadascú reacciona amb les seves coses, però em sembla que molts portem un gremlin dins.
ResponElimina