"Romanticidi, de Carolina Cutolo. Una mirada mordaç i sarcàstica a les relacions sentimentals." Si més no això és el que diu la publicitat.
Em va tocar en una rifa de l'editorial, és la tercera cosa que em toca al món, després d'un trencaclosques del Condis del costat de casa i un fantàstic llibre d'en Josep Renau, Fata Morgana Usa, a can Pisco.
Afortunadament, Fata Morgana Usa, continua semblant-me magnífic, els trencaclosques no em deixaran d'agradar mai, però Romanticidi segur que l'hagués comprat, només per la portada.
Això de la mordacitat i el sarcasme va de baixa, sobretot en aquest producte. Fins i tot per fer literatura d'evasió cal ser original, o copiar els clàssics, però voler ser un gag televisiu, entre Benny Hill i l'Escurçó Negre en un llibre, no té cap mena de gràcia.
Presumptuosa? Potser sí, però és que de llibres dolents n'he llegit gairebé tants com de bons i, al final, una s'acostuma a mirar-s'ho amb ulls de crític. Què trist, oi?
Catalogació: producte editorial, o sigui: pà de màquina.
(només apte per a lectors del trio fantàstic Coelho, Brown i Follet que vulguin sentir-se una mica mordaços i sarcàstics per un dia.)
(només apte per a lectors del trio fantàstic Coelho, Brown i Follet que vulguin sentir-se una mica mordaços i sarcàstics per un dia.)
Aquest post recorda molt i molta a un tel als ulls... la Clídice de sempre està tornant, veig.
ResponEliminaAquí un lector de Brown i Follett (2 de 3) que no té cap intenció de llegir el llibre que dius, ni per la portada. No ens entendrem mai pel que fa a la qualitat literària, m'esperaré al post de demà.
XeXu, el pa de màquina també atipa ^^ i, ja veus, a mi em perd una portada, com si això fos cap criteri intel·lectualment defensable :) Com diria aquell: no semo nà! Bon cap de setmana i tot això.
ResponEliminaSer crítics, i bon crítics, és fruit de l'experiència. Saber reconeixer la qualitat i la no qualitat o on alguna cosa grinyola és important en tots els àmbits de la vida.
ResponEliminaDe totes maneres me n'alegro que en Renau continuï sent un dels llibres que estèticament impressionen!
Galde, prescindint de gustos personals, que sobre això no es pot opinar, el que és bo és bo, aquí i a la Xina Popular i en Renau no té desperdici.
ResponElimina