Fot-li!

No he estat mai massa pusil·lànime, més aviat, la meva manca de precaució m'ha dut a alguns atzucacs que m'hagués pogut estalviar. L'edat, però, i una més gran consciència del respecte que em mereixen aquells que m'envolten -per allò de que no has de voler pels altres allò que no vols per a tu-, m'han fet retrocedir davant de moltes accions, fins i tot, algunes en defensa pròpia, amb l'esperança que, tard o d'hora, algú repararà aquella ofensa, ni que sigui per pura carambola. Al cap i a la fi, si me'n vaig al canyet sense que això passi, dubto que hi hagi cap moviment sísmic en justa correspondència.

Per això, quan la casualitat t'ofereix presenciar l'espectacle d'un zasca'ntoslosmorros que algú més documentat li fa a alguna d'aquelles persones que, gratuïtament, ha provat d'ofendre't, permeteu-me que m'assegui al davant de l'ocasió amb la manteta, les crispetes i un somriure de satisfacció perfectament poc honorable.

I és que ja m'ho deia fa trenta anys la meva amiga Merche: yo tranquila, que ya vendrán los mios.