I arriba aquell moment fatídic en la vida de tota dona, on acabes encomanant-te a sant Col·làgen, santa Àloe Vera (barbadensis) i a la Mare de Déu de la Bava de Caragol. Perquè a Lourdes ni cal que hi tornis.
A partir dels cinquanta és quan descobreixes que et desconeixes ^^ fins i tot només pel fet que la pell et fa mal de la sequedat. La de la cara, vull dir.
No és tot això que menciones una altra mena de Lourdes?
ResponEliminaSí, si ens centrem en els resultats. Però queda més a prop ^^
ResponEliminaJo faig novenes d'oli de rosa mosqueta. Mano de santo, oiga!
ResponEliminam'ho han dit a rosari que és una santa a la que cal tenir-li molta devoció, però és que amb un panteó tan farcit em sento una mica pagana ja :S
ResponEliminaSegur que si fos una dona començaria un munt d'aquestes coses i al cap de dos dies me n'oblidaria, que ja em conec...
ResponEliminaA partir dels cinquanta és quan descobreixes que et desconeixes ^^ fins i tot només pel fet que la pell et fa mal de la sequedat. La de la cara, vull dir.
ResponEliminaNo oblidis l'"ungüento el Tigre" que serveix per a tot!
ResponEliminaperò tufa cosa mala!
ResponEliminaMolt millor tot aquest lot que no pas encomanar-se a sant quiròfan...... Salut i crema, molta crema.
ResponEliminaAh no! Quiròfan no que encara estic traumaritzada de quan em van treure les amígdales
ResponEliminaBé, ja sabem que la bellesa és a l'interior (ho sabem!!!) i ens encomanem a la santa cremeta.
ResponEliminaSí, s'ha acabat el somni de ser reversible. Si més no a partir dels 50 :)
ResponElimina