Et vas fent gran i vas canviant, creixes, decreixes, et modifiques, i aquells a qui estimes els passa el mateix, però ningú no diu que en la mateixa direcció. Estimes, és clar, però moltes vegades ja ni tan sols comprens, o perds la paciència, i com què no vols deixar d'estimar, després de callar molta estona et cal allunyar-te'n i prendre energia per tornar a començar.
Tot depèn del que s'entengui per estimar. Als que estimes, o als que estimes perquè toca?
ResponEliminaAixò passa molt... Encara que els estimem de veritat, toqui o no toqui...
ResponEliminaés que de vegades no estan per el que un espera que estiguin.
ResponEliminaEt vas fent gran i vas canviant, creixes, decreixes, et modifiques, i aquells a qui estimes els passa el mateix, però ningú no diu que en la mateixa direcció. Estimes, és clar, però moltes vegades ja ni tan sols comprens, o perds la paciència, i com què no vols deixar d'estimar, després de callar molta estona et cal allunyar-te'n i prendre energia per tornar a començar.
ResponEliminaNo som com ens agradaria però els estimem igual
ResponEliminaLluny de tu friso
ResponEliminaal teu costat m'irrito.
Noia, no anem bé.
ve a ser aixó, com l'haiku