 |
| d'aquí |
"Seguint els senyals per la vall de l'Himàlaia, arribaràs al famós camí de Bhrigupati, el pas de Krauntxa, conegut com la Porta de les Oques. Acara el nord i traspassa'l allargassant la teva figura encisadora, blau fosca com el peu de Vixnu a punt d'esclafar el dimoni Bali."
Afortunadament, la meva col·lecció de Pigmalions no cessa en la seva obstinació de fer-me una mica més ignorant. Perquè, com més assimiles, més t'adones de la immensitat d'allò que no saps. Cap problema si es fa amb alegria.
En aquest cas potser us hauria de preguntar: us agraden les introduccions? A mi sí, no hi ha res més interessant que una bona introducció, si està ben escrita. En aquest llibre, traduït per Aleix Ruiz Falqués, que és qui també fa la introducció, podem viatjar al segle V n.e. i passejar-nos per paratges i conèixer personatges com els linkats al capdamunt. I és perquè la història que ens explica Kalidasa, d'un follet que s'encomana a un núvol perquè li parli a l'estimada, ens permet viatjar a la Índia més remota, la de la mitologia de la nostra infantesa -dels que tenim una edat-, no pas la d'ara de Bollywood.
Kalidasa. El núvol missatger. Barcelona, 2013. Adesiara ed.
Catalogació: hi ha portes al coneixement que cal tenir a l'abast de la mà. Aquesta n'és una. I la portada no m'agrada.
(He aconseguit arribar fins aquí sense dir que Kalidasa està considerat com el Shakespeare hindú. Tot un èxit.)
Porta al coneixement..., de la bellesa sense por, com bé s'explica a la introducció,¿oi que sí?
ResponEliminaDel Kalidasa en català, poca cosa:
- Una introbable Xakúntala (Selecta, 1970); cosa precursora si va de la recerca d'un anell de poder!!!
- i, també teatre, una Vikramōrvaśīyam, o "La nimfa Urvaśî conquerida per Valor" (fil per randa les condicions de la immortalitat de les nostres nimfes o encantades).
Aquesta no pateixis que podràs llegir-la perquè la tenim. És el nº 81 (la meitat més u) dels 160 que va assolir la Biblioteca Raixa (Moll, 1970). Si la Raixa sencera és una ínfima part del llegat bibliogràfic del sogre, imagina!
caxis, aquest número de la Raixa em falta. No els tinc pas seguits, que la cosa ja ve de Sant Antoni i del pare. I sí, t'adones que la bellesa no gasta gaire ornaments, que és quelcom més enllà de la floritura literària a la que ens tenen acostumats.
ResponElimina