Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 14 de febrer del 2015

De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència


"El vostre criteri m'impressiona, no per mi, sinó per vosaltres, car assagetar la virtut i odiar els que la proclamen és abjurar tota bona esperança.

[...]

Ésser sempre sortós i passar la vida sense que el cor rebi cap queixalada és ignorar l'altra meitat de la naturalesa. Ets un home gran, però ¿com puc saber-ho si la fortuna no et dóna avinentesa de mostrar la teva virtut? Has baixat a carreres de l'Olimp, però fores sol a baixar-hi: has hagut corona, no has hagut victòria; no et felicito com a baró fort, sinó com si haguessis aconseguit el consolat o la dignitat de pretor: has rebut un honor. Així mateix puc dir a l'home bo, si cap escaiença difícil no li ha donat ocasió de mostrar el seu coratge: "Et crec malaurat de no haver estat mai malaurat; sense cap adversari has passat per la vida; ningú no sap el que podries, ni tu mateix". Cal la prova per tenir la coneixença pròpia; el que pot cadascú, sols fent la prova ho aprèn. Es per això que alguns s'han lliurat voluntàriament a l'adversitat tardana i han cercat ocasió de fer resplendir la virtut que anava a morir en l'obscuritat. Els grans homes es gaudeixen de vegades dels entrebancs, no altrament que el soldat brau de la guerra. [...] ¿Per on podré saber el teu coratge per suportar la pobresa, si sobreïxes de riqueses? ¿Per on podré saber la teva constància a sofrir la infàmia, la ignomínia i l'odi del poble, si envelleixes entre aplaudiments i el poble se senti inesmenablement propens a retre't honorança? ¿Com sabré amb quina equanimitat sofriràs la mort dels teus fills, si veus vivents tots els que et nasqueren? Prou t'he sentit com consolaves els altres: llavors veuria si et sabries aconhortar tu mateix, si ni un plany no et permetries. No us espaordeixin aquestes coses que els déus immortals envien per estímul de les ànimes. L'adversitat és ocasió de virtut."

Sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència. Barcelona, 2011. Edicions 62.

Catalogació: els estoics, sempre m'han caigut bé, malgrat que no comparteixo la seva màxima d'un destí escrit, puc compartir sense gaire angúnies la seva concepció de virtut. I aquesta vegada, potser perquè em convé molt, en Girb va venir al rescat i em va dir: Sèneca! I jo, és clar, vaig fer un Sèneca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!