d'aquí |
Només tinc cinquanta anys. Si deixo de fumar i de beure o, més ben dit, de beure i de fumar, encara podria escriure un llibre. Llibres no, però un sol llibre potser sí. Estic convençut, Lucas, que tot ésser humà ha nascut per escriure un llibre, i per res més. Un llibre genial o un llibre mediocre, no importa, però el que no escrigui res està perdut, només passarà per la terra sense deixar rastre.
Fins i tot en aquest llibre, de sentiments aspres, nuus, dolorosos per la forma senzilla que ens els expressen, hi trobem una reflexió sobre l'acte d'escriure. Els escriptors no ho poden evitar.
Kristof, Agota. Trilogia de Claus i Lucas. Barcelona, 2007. La Magrana.
Catalogació: si voleu una bona recensió, mireu la del Allau, que és qui en sap de fer aquestes coses. Per part meva, si no l'hagués llegit me n'hagués penedit. Em passa sovint. Afortunadament.
Una trilogia espectacular, s'ha de llegir, efectivament.
ResponElimina