Es pon el sol (X). Josep Fuster de Ribot

Arriba a casa de la farmàcia sentint-se ridícul amb la minúscula bosseta de nanses a la mà, quan veu la Natàlia que camina cap el bosc.

Fa un gest per cridar-la però veu que no el sentirà i se'n desdiu. Entra a casa pel darrera i deixa el medicaments de la sogra a la taula de la cuina. Fa el gest de pujar a dalt però recula i surt darrera la seva dona.

Han de parlar, la situació està en un punt on ell ha de prendre una decisió. Bé, ell o ella. Mai cap dels dos ha decidit res, sempre els han fet moure els altres. El seu pare, casant-lo per salvar el negoci, la mare d'ella, comprant-lo com a marit. Com si la Natàlia no hagués valgut mai prou per ella mateixa!

L'estima, però sempre ha sabut que ella el menysprea, per mans i covard. I té raó, a més ella vol aquell Philippe, com si no ho sabés! A París ho va acabar de veure clar, sabia que es trobaven, ni tan sols ho feien d'amagat, senzillament, ella deia "Me'n vaig al museu tal", sense ni donar-li l'opció d'acompanyar-la. Li fa nosa i ell ho comprèn, vol algú que l'estimi per ella mateixa, sense l'ombra dels diners. A més, hi ha la Maria Rosa. Està convençut que la Natàlia ho sap, tampoc no ha estalviat esforços per a què se n'adoni. I, el pitjor, sembla que no l'afecta, és més, sembla com si això la relaxés i ell l'hagués volgut veure gelosa.

Han de parlar, han de decidir el seu futur sense fer-se més mal. Els xicots ja no en patiran les conseqüències, encara que potser ja les han patit. La fredor i el distanciament, el menyspreu, són coses que els infants intueixen, però ara, el mal ja està fet.

Què passarà amb la bruixa de la seva sogra si la Natàlia marxa? S'haurà de quedar amb ella? No! Marxarà de l'empresa, ja és hora de que es comporti com un home. Si la Maria Rosa ho volgués podrien començar una nova vida. Ho haurà de parlar amb la Natàlia. On s'ha ficat?

La veu aturada prop del camí, quita, expectant. Llavors veu les dues dones assegudes, la seva sogra i la Maria Rosa. La vella no para de xerrar i la Maria Rosa mira els colors de la muntanya mentre es pon el sol.

Però què hi duu la senyora Josefina a la mà?

(la setmana vinent, vacances)