Es pon el sol (XV). En el bar

- No ha arribat el senyor Antonio?

- Qui?

- El senyor Antonio, amb el que ens veiem cada dilluns i li pago un cafè.

- Ah! el Fillol de cal Gitano!

- Caram! No ho sé pas, li diuen així? Sap qui vull dir, oi?

- És clar, el conec de tota la vida, però ni ho sabia que es deia Antonio! No crec que n'hi hagi gaires que sàpiguen que se'n diu. Només cal demanar pel Fillol de cal Gitano i ja està.

- Vaja un nom estrany, no troba?

- No pas, tots en tenim d'aquests. Els de la urbanització no, que son de capital.

- Però no ha vingut? És que se m'ha fet tard i potser ja se n'ha anat.

- No, no ha vingut avui. Potser no es trobava bé, ahir tossia d'allò més. S'haurà d'esperar a la setmana vinent.

- I si m'arribo a casa seva?

- No li ho aconsello. El Fillol és un home estranyot i encara s'enfadaria amb mi per haver-li dit on viu. Cregui'm, la setmana vinent, millor.

(però demà, més)