Què, com han anat les Festes? Bé? Jo ja fa anys que passo a mínims, per la collonada del colesterol, el sucre, la pressió ... Un no es pot fer vell a cap preu, t'has d'estar de tot. Me n'alegro que hagin anat bé, gaudeixi'n, que ja veurà com li passa factura!
Ah! sí, on vam quedar? Que no ho acaba de veure clar? Que s'està fent un embolic? Vaja! Com diuen a les novel·les de misteri, recapitulem, doncs.
Tenim la Maria Rosa, la ciclista que potser ha estat assassinada. Com què ho ha estat? Què li ho he dit pas, jo? Sí, té raó, tot apunta a això, ja sé que vaig dir-li alguna cosa d'un cop a la templa, però també ho podria haver sabut per les notícies, no li sembla?
No faci cara de pomes agres, o això o res, vostè mateix! Noia! posa'm el cafè, si us plau! Que avui he de re-ca-pi-tu-lar. Que, què vull dir? Deixa, deixa, tu posa'm el cafè.
Al cas, ciclista morta, la Maria Rosa i, al seu costat la senyora Josefina, la Pepi, que li tenia molta rancúnia perquè s'estava ficant en el matrimoni de la seva filla, i que té tota la pinta de ser la que la va matar, o si més no hi era al davant quan va morir.
Tenim en Joan, l'ex de la Maria Rosa, que també voltava per allí. Sí, el poca-solta del rellotge d'or i posat de pinxo de dos rals, que veu com la Natàlia, la filla de la Pepi i la dona d'en Josep, l'amant de la Maria Rosa ... què vol que li faci un dibuix? Faci el favor de fer com aquells que estudien els cognoms, un d'aixonses, un ... això! un arbre genealògic d'aquests.
Bé, ja avancem, Maria Rosa la morta, Pepi la sogra, Joan l'ex, Natàlia la filla fleuma, i ara el fusteret, en Josep, l'home i l'amant. Que ves que li veuen les dones a aquest esbravat. Sí que té bon aspecte, d'aquests homes alts, prims, rossencs i que sempre van vestits impecables. I encara que jo no sóc una dona, i no m'han agradat mai els homes, puc veure que no té ni suc ni bruc, però ja se sap, això d'enamorar-se sembla més aviat una rifa.
Parlant de parelles, marxo que la dona m'espera per anar a mercat. A vegades penso que només em vol de camàlic. Fins l'altra setmana. Què no li he donat res, avui? No s'ho miri així, hem recapitulat i algú n'haurà tret algun benefici. Segur que algun lector seu despistat, gràcies a això no haurà dit bona nit i tapa't.
Ehem, em sento al·ludit, hahaha. Bé, una mica més m'he situat, anava a dir que no sabia si era pitjor el remei que la malaltia, però si ho dic quedaré fatal. Així que sí, que ara em situo una mica, i si em perdo, tornaré aquí.
ResponElimina;P
ResponElimina