Es pon el sol (XVIII). I ara, què?

La Sió surt del dipòsit després d'assegurar que aquell cadàver és la seva germana. Un home que s'ha presentat com l'inspector Gómez l'ha agafat del bracet i se l'ha endut. Sense ni adonar-se'n es troba asseguda en una cadira força incòmoda davant una taula de despatx d'allò més vulgar, atapeïda de papers i, segurament, pensa la Sió, que per aquí hi trobaríem restes de menjar. Assegut davant seu, un home gran, amb cara amable, li ofereix un cafè mentre es disculpa pel desori que impera en el seu despatx.

La Sió fa un gest, com volent dir que no cal, ni el cafè ni la disculpa, però li demana que li expliqui què ha passat, no comprèn res, no entén què hi fa la policia en tot allò. L'inspector Gómez inspira, com volent agafar empenta, la mira uns instants, calibrant el tremp de la persona que té al davant, sap que no tothom reacciona de la mateixa manera i prova de minimitzar l'impacte i, finalment, tenir algú el més sencer possible o que li doni el màxim d'indicis possibles útils per a poder tancar l'expedient. Finalment, es decideix a explicar-li els fets, tal i com ell en té constància.

- Han trobat la seva germana a l'alba, sobre les set del matí i, calcula la forense, abans de l'autòpsia, que duia unes dotze o catorze hores morta, o sigui que la mort hauria d'haver passat entre les cinc i les set de la tarda del dia anterior. No hi havia signes de robatori ni de violència ...

- Què vol dir tot això? Per què hi haurien de ser aquests signes?

- Excusi'm senyoreta però la seva germana no va morir de mort natural, ni a casa seva. A la seva germana la vam trobar al bosc, sembla que havia sortit amb la bicicleta, sens dubte, de fet i, probablement, va caure i es va donar un cop a la templa amb una pedra.

La Sió s'ha quedat gelada, no sap perquè, però no li sembla correcte res del que escolta. No està bé morir-se així. Un accident absurd?