El meu home em fa notar un detall d'una foto en una notícia al diari Ara, en versió .pdf, sobre la venda de la firma Pronovias a una firma de capital risc estrangera BC Partners. No és que tingui cap mena d'interès, per a mi, l'empresa de vestits de núvia, ni tan sols em vaig casar vestida de pastís de nata (amb un vestit blau d'estil anys XX en vaig tenir de sobres), però l'interès del meu home no està fixat pas en la notícia propiciada per l'ultrapatriota espanyol que lidera la firma, i que, per cert, va prometre marxar de Catalunya si tirava endavant el procés per la independència, cosa que ara, pel que sembla no tenen intenció de fer. Quina poca seriositat aquests senyors fatxes! Bé, la fotografia és la següent:
Fins aquí una clàssica fotografia d'empresa, on, per no variar, els senyors encorbatats ocupen les primeres places, en la postura tradicional, i algunes senyores se les posa perquè es vegi una espècie de paritat que, de ben segur no trobaríem si es publiqués càrrec i sou. Però l'interès de la fotografia NO rau en aquests fets, d'altra banda ja massa sabuts. Fixem-nos en dos dels personatges de la primera filera:
Aquests dos executius fan cara d'éssers cridats al lideratge, són el que se'n deia als vuitantes masters de l'univers, i la confiança i seguretat, fins i tot un pèl prepotent, que ens mostren les seves cares, ens poden ben dir que són dos triomfadors, el futur de l'empresa. Si no fos, ai las! per un petit detall que podem contemplar, fixant-nos-hi una mica més:
Tots hem tingut temptacions, al posar per a una foto, de passar per més interessants, més guapos, més atractius, més alts ... i això últim, és clar, s'entén, sobretot si et toca a la fila del darrera i saps que, si no t'espaviles, no et veurà la mama quan miri el diari. Però aquests dos senyors que estan a la primera fila no han pogut evitar la temptació de fer-se veure una mica més, sense tenir en compte que el diari estava prenent una fotografia de cos sencer.
Ridícul? Sí. I jo hi afegiria més: els caps de l'empresa de capital risc haurien de mirar d'avaluar els seus executius per aquesta fotografia. Si fos jo, no els promocionava, això segur. És clar que, els camins de les empreses solen ser inescrutables.
Podríem afirmar que, aquests dos senyors, no han passat pas de puntetes.
La història fa gràcia i tot. Es pensaven que sobresortirien respecte als altres, i ara són els pallassos de l'oficina i tothom se'n riu. Aquesta broma durarà una bona temporada entre els treballadors i treballadores de Pronovias, més enllà del canvi de direcció.
ResponEliminaCrec que has malinterpretat als pobres masters. No volen sinó la paritat amb les dones. Ma que sou de malpensats. Pobrets meus!
ResponEliminaImagino que se n'han adonat del ridícul en el que s'han posat i han posat a l'empresa. Aquest fet, que fa gràcia en un equip esportiu, per exemple, en un equip empresarial només fa gràcia als dels psicotècnics. Jo, d'ells, patiria. Bé, sempre i quan l'empresa sigui seriosa. I si volen dur coturns que se'ls posin, caratsus! ^^
ResponEliminaPotser intentaven fer una foto d'aquelles que tots salten a l'hora i l'han enganxat malament i la gent ja havia aterrat i tot just aquest dos estaven aterrant, no ho havies pensat, eh?
ResponEliminaoh! tens raó Pons! no havia pensat en aquesta possibilitat, tot un clàssic de les fotos corporatives! :P
ResponElimina