 |
| d'aquí |
Sembla que als japonesos els preocupa molt la relació home-nen, pare-fill, avi-nét, perquè en la seva producció en trobem força. Tanmateix la criatura sempre resulta el vehicle necessari per narrar la història de l'adult.
Kikujiro no natsu (L'estiu de Kikujiro). Japó, 1999. 121 minuts. Guió i direcció: Takeshi Kitano
Takeshi Kitano és un director que mai et deixa indiferent, només cal veure la seva biografia aquí per constatar que és un veritable cul d'en Jaumet. De la pel·lícula i el missatge? Bé, n'he extret que la infantesa pot estar sempre en mans de molts poca-soltes i que, manta vegades, ens fem adults més o menys normals per pura xamba. Ah! i que els japonesos, com tots els orientals, criden molt i peguen molt. Recomanable, també, el making-off.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!