Pot semblar ben poca cosa, sempre havia sentit parlar de l'oncle
Ernesto, el germà del meu avi, com el que més mala sort va tenir en això
de la política i la justícia, i mira que el meu avi en va arribar a
tenir de mala sort!. Només vull agrair públicament al Parlament del meu
país, Catalunya, que aprovés la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de
reparació jurídica de les víctimes del franquisme. És el mínim que hem
estat esperant durant més de 40 anys.
Ha estat una gran decisió que cal agrair i aplaudir! Ja tocava... no ho han fet els que ho haurien de fer... doncs ho fa el nostre Parlament... anem desconnectant.
ResponEliminaMolt necessari.
ResponEliminaUna molt bona lliçó. I el que encara queda per fer.
ResponEliminaVeig que, qui més, qui menys, té un parent represaliat. M'ho hauré de mirar.
ResponElimina