Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 9 de juliol del 2019

Els llits dels altres d'Anna Punsoda

de la ressenya de l'Allau

"Com que soparíem massa, perquè era un dia únic i vindrien parents i amics a celebrar-lo, vaig calcular que hauria de prendre'm un quart d'ampolla de laxant entre l'aperitiu i el plat gran, i un altre quart d'ampolla després de fer postres. Calculava generosament, tirant llarg, no perquè desconfiés de la farmacèutica, però era el primer cop que renunciava a vomitar i volia assegurar-me que quedaria neta per dins amb el nou mètode." 

Punsoda, Anna. Els llits dels altres. Barcelona, 2018 (2). Amsterdam

Catalogació: puc subscriure fil per randa la ressenya de l'Allau, i no em repetiré perquè jo ho faig curt. Primer: els editors haurien d'evitar de dir que una novel·la està destinada a sacsejar res, ni la literatura catalana, ni la del meu carrer, les literatures que sacsegen, hores d'ara, solen ser molt íntimes o, a l'altra banda, solen ser les que sacsegen les bosses del doblers. A més, Els llits dels altres, és un llibre al que la frase li ve gran. El tema és punyent i potser s'hi diuen massa coses, o potser és que servidora, que coneix força el món dels laxants, els vòmits i altres fórmules emprades per exorcitzar algunes experiències infantils poc afortunades, hagués preferit un viatge menys periodístic, perquè, malgrat que el que s'hi explica és prou desastrós, he notat molta auto-compassió per part de la protagonista i molt poca per l'autora. Tot i això, que de ben segur puc estar equivocada, és llegible i ben escrit, m'ha agradat trobar expressions dels meus orígens familiars i si m'ensopego amb un altre llibre de l'Anna Punsoda, de ben segur que el tindré en compte.

2 comentaris:

  1. Vaig estar d'acord amb la ressenya de l'Allau i també ho estic amb la teva. A més, és un llibre que ha envellit malament en el meu record, quan el vaig llegir en tenia una opinió i ara el recomanaria menys, però ja sabem que els records es magnifiquen tant per bé com per mal. El que sí que penso que és objectiu, diguin els que diguin els crítics o els publicistes, és que, de moment, ni llibre si autora sacsegen res en la literatura catalana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que certes pràctiques comercials van en contra del producte.

      Elimina

ràpid, que el món s'acaba!