La foto és una imatge del meu paradís d'infantesa, del paradís dels primers anys d'adulta, el paradís que vaig viure amb en Factor X i els meus fills. Continua existint, suposo, però veure'l ara em faria enyorar massa i és per això que no hi he fet les paus, encara. Tanmateix penso en la fortuna de poder tenir un paradís per enyorar. Ja se sap, fins i tot la tristesa pot ser optimista.
Ai, Clí, nena, com t'entenc!!! Qie bonic el teu paradís... jo em considero afortunada també de tenir paradisos per enyorar...
ResponEliminaOi tant que aquest paradís mereix ser enyorat! Des d'aquesta boirina vora riu, que mai veuràs si no matines, fins a la Gallina i Mariola, fins a Broate i Baborte, i fins més enllà perquè sembla no tenir límits.
ResponEliminaEl cervell és territori que transforma el nostre pensament...
ResponEliminaQui sap, potser com el dia que vas decidir que havia arribat el moment de sortir de casa, que ja no et podies permetre seguir tancada, tindràs el rampell de tornar-hi i fer-hi les paus. El record està bé, i en molts casos ja està bé on està. Però i si pot fer reflotar coses bones? Qui sap.
ResponEliminaÉs un post trist, però Cli, és bellíssim. I és que en la tristesa, potser fins i tot, hi ha bellesa.
ResponEliminai els paradisos terrenals mai no es perden...
ResponElimina