La mena de país on vivim t'ho diu quan preguntes a la gent pels seus somnis i esperances, i et contesten, invariablement, que l'únic que desitgen és que els toqui la loteria.
Una gran veritat, i hem de reconèixer que en això poca diferència hi ha entre la metròpoli i la colònia, és a dir, que amb la independència difícilment canviarà. I tant de bo m’equivoqui.
No diu gaire del país que l'única esperança per molta gent sigui tenir una entrada de diners d'aquesta manera (tot i que els números s'han de comprar també). Els somnis haurien de ser una altra cosa.
Jo també vaig tenir aquesta sensació veient la recurrent fotografia dels "agraciats" amb un premi de loteria a la portada dels diaris de l'endemà. I si un pensa, ui sap, que la major part d'aquests diners es perden de manera forassenyada en poc temps i generen més infelicitat que no felicitat, la tristor encara és més gran.
Una gran veritat, i hem de reconèixer que en això poca diferència hi ha entre la metròpoli i la colònia, és a dir, que amb la independència difícilment canviarà. I tant de bo m’equivoqui.
ResponEliminaNo diu gaire del país que l'única esperança per molta gent sigui tenir una entrada de diners d'aquesta manera (tot i que els números s'han de comprar també). Els somnis haurien de ser una altra cosa.
ResponEliminaI el segon somni de molts deu ser "madrecita que me quede como estoy"
ResponEliminaJo amb que marxin les gavines blaves també em va bé.....i alguns altres posat a demanar
ResponEliminaJo també vaig tenir aquesta sensació veient la recurrent fotografia dels "agraciats" amb un premi de loteria a la portada dels diaris de l'endemà. I si un pensa, ui sap, que la major part d'aquests diners es perden de manera forassenyada en poc temps i generen més infelicitat que no felicitat, la tristor encara és més gran.
ResponElimina