Ja fa massa dies que l'únic recurs que se m'acut per solucionar un problema és la violència extrema. Em cal un període d'introspecció per solucionar aquesta mancança. Tot i que, ho reconec, imaginar-me una actuació tarantinesca em proporciona unes bones estones de gaudi i pau d'esperit.
:) Somriure de dilluns al matí!
ResponEliminaJo conec un sicari amb ulleres i barba que t'ho faria bé de preu...
ResponEliminaDiuen que cal cuidar elspensaments, perquè es tradueixen en paraules, i que cal cuidar les paraules perquè es tradueixen en actes. Tu ja vas pel segon cas. Et suggereixo que cometis un acte de violència extrema i tallis en rodanxes una pastanaga i la posis dins la trituradora. El suc de pastanaga és molt saludable per a tot, diuen (excepte per a la pastanaga, és clar).
ResponEliminaHome, si violència tarantinesca, en plan divertit...
ResponElimina#pobrefill ... si jo t'expliqués ....
ResponElimina