Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 1 de gener del 2014

Dia 1. Petits tresors domèstics

D'un llibre del pare, de l'any 1955, em salten tres octavetes. Records d'un temps que fou, explicació de més silencis. Recomponent el trencaclosques personal i pensant que, ben mirat, tot s'aprofita.

5 comentaris:

  1. Ser independentista en aquelles èpoques no havia de ser gens fàcil. Ara les dificultats són d'un altre tipus, però com sempre, per aconseguir els nostres objectius, els catalans ens ho haurem de treballar molt. Comencem, com dius tu, el dia 1 cap a aconseguir els nostres anhels.

    ResponElimina
  2. Carai, sí que és un petit tresor aquest document. Ja queda menys :)

    ResponElimina
  3. Ara estic capficat per la descoberta de veure que "la qüestió" m'està distanciant d'algun bon amic; i no pas pel seu nacional-hispanisme, sinó pel seu anarco-iberisme recalcitrant: - Només una "confederació" dels pobles pot salvar-nos -em contradeia, com des del fons d'un somni caduc.

    ResponElimina
  4. Això espero Josep, tot i que no serà tan ràpid com pretenen alguns.

    XeXu, més que res per les hòsties que et repartien a la Via Layetana aleshores. L'interessant és veure com passa el temps i no aconsegueixen vèncer-nos.

    Loreto, tenir un pare estudiant pobre a la Barcelona dels 50 sempre ha estat una font de petits plaers en format llibre o d'altres sorpreses com aquesta.

    Girbén, m'estimo molt aquests anarco-iberistes, perquè, en la seva innocència, no deixen de ser uns nacionalistes ibèrics, posats a ser, per què no són anarco-europeïstes, anarco-europeo-asiàtics, anarco-mundialistes ... i és que, en el fons, viuen en el món del "totes les persones són bones"; el que ha quedat en l'imaginari sobre els anarquistes de primers del segle XX. Malauradament sempre s'obliden del pistolerisme, de la facilitat amb què s'assassinava qui no pensava com ells, o els que ells creien els culpables ... Sé molt bé el que li va costar al meu avi, de la CNT-FAI no voler matar "dolents". L'iberisme té el mateix sentit que el catalanisme, només que obeeix a una idea romàntica que poc té a veure amb la idea actual de la demanda d'un estat. Som conscients que les fronteres no ens tanquen, sinó que serveixen per poder legislar amb justícia en el territori. Màxime si tenim en compte la injustícia contínua a la que se'ns sotmet per part de la metròpoli. El dia que els iberistes defensin les diferències culturals de la resta de pobles i no les menystinguin amb un posat de perdonavides, potser aleshores sabran perquè va morir el Che: per no comprendre la qüestió indígena.

    m'auto-cito (bé, a en Pedrolo, per suposat) http://aixosenfonsaclidice.blogspot.com.es/2013/03/mastegar-textos-pedrolo-ii.html

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!