El mar està fosc, l'aire fred i humit l'envolta i la Sió nota una basca que li sacseja tot el cos. No, no vomitarà. No vomitarà, ni plorarà, ni cridarà, ni es desmaiarà, però ha de fer alguna cosa, per a algú com ella, quedar-se quieta no és una opció.
Les onades són cada cop més sovintejades. Veu el mar sense comprendre'l, com tampoc comprèn el que li ha passat a la Maria Rosa.
Sent l'aire fred i humit, el mar, fosc, està neguitós, com ella. El cel comença a ennegrir-se allà, a la ratlla que deien quan eren petites, però no sap ni quin vent fa ni pot explicar el mar. És una cosa que sempre ha estat allí, per a ells, la seva família, que vénen tots de terra endins, on només hi ha mars de blat i orenetes al juny.
Ara es troba aquí, mirant un mar d'aigua escumejant i sorollosa que no entén, com no entén res del que li ha passat en les últimes hores.
Va ser ahir, a la tarda, quan la va anar a buscar la policia, quan els va acompanyar a identificar el cadàver de la seva germana, quan firmà un munt de papers, encara no sap ben bé de què i, quan va arribar en Joan, el seu ex-cunyat, se'l va mirar i li va dir que se n'encarregués ell de tot.
Va anar a casa, es va dutxar, prengué una pastilla i s'adormí. Avui s'ha despertat de sobte, s'ha vestit i sense esmorzar ha baixat al garatge, ha tret el cotxe i ha conduit. Només recorda revolts i més revolts fins arribar a Sitges, haver aparcat prop de l'església i anar-se'n a veure el mar. Aquell que ella no comprèn. Ha caminat fins a Vilanova, ha girat cua i s'ha endinsat en una de les esculleres, ben a la punta, asseguda, amb tot el mar fosc a dins d'ella, esperant que es pongui el sol enmig d'esquitxos de sal.
Una bona descripció d'una persona desfeta per dins. Però només ho està per la mort de la germana?
ResponElimina