August

d'aquí

"L'home jove, com que encara no sap el futur que l'espera, veu la vida com una mena d'aventura èpica, una odissea a través de mars estranys i illes ignotes on ha de posar a prova i demostrar els seus poders, alhora que descobreix la pròpia immortalitat. L'home de mitjana edat que ha viscut el futur que va somniar veu la vida com una tragèdia, perquè ha après que la seva força, per gran que sigui, no prevaldrà sobre l'atzar i la natura, als quals ell dóna noms de divinitats, i ha après que és mortal. Però l'home gran, si interpreta com cal el paper que li han assignat, només pot veure la vida com una comèdia; els seus triomfs i els seus fracassos es barregen, de manera que no n'hi ha cap que representi un motiu d'orgull o de vergonya superior a l'altre, i ell no és ni l'heroi que s'enfronta a aquestes forces ni el protagonista que és destruït per les forces en qüestió. Quan només queda una trista ombra de l'actor que va ser, s'adona que ha interpretat tants papers que ja no és ell." (426)

Anava a fer una recensió comme il faût, però, mandrosa com sóc, i havent-la fet l'Allau, ves perquè ara jo havia de voler passar-li al davant (dubto que pogués) i pretendre que la mestra em posés més bona nota.

Només un parell de precisions: m'adono que hem escollit textos de la tercera part del llibre -tot i que en tenia un altre de Ciceró, i de la seva poca habilitat com a futuròleg-, i que John Williams -sí, també cal parlar d'Stoner-, d'ençà del seu descobriment, només m'ha donat alegries.

Wlliams, John. August. Barcelona, 2013(2). Ed. 62

Catalogació: no només pels malalts de la cosa romana. Bon escriptor i bon llibre: què més voleu?