La valentia és la inconsciència i la covardia el coneixement? El coneixement ens fa febles, ens castra?
He arribat a passar por pel món, veritable por, la por del saber que no ho contaràs. I contar-ho no em fa relativitzar aquella por, ans el contrari, em fa agrair -a qui? a què? a res- el fet de ser aquí, viva, o gairebé.
Aquesta por era controlable, m'afectava a mi. Ara afecta a aquells pels quals estic ensinistrada a defensar de tot i de tothom. I resulta incontrolable.
Baixant d'Aneto enmig d'una tempesta de llamps i trons vaig pensar que potser algun dels llamps que queien ben a prop era per a mi, i vaig tenir por. Vaig mirar endavant, al meu company, i vaig pensar que si el llamp fóra per ell seria encara pitjor.
Morir deu ser dolent, veure morir és pitjor.
Com que veig que t'agraden els llamps (ben amagat que ho portaves, eh!) aquí te'n deixo uns quants... sense que corris cap risc:
ResponEliminahttp://veinsdesarria.blogspot.com.es/2014/06/tempesta-sobre-collserola-17-de-juny.html
Hi estic d'acord, però no et posis melodramàtica encara. No hi ha motius per tenir por encara, encara que la por ens acompanya sempre, i la de perdre algú tan proper encara més.
ResponElimina