Em miro al mirall i desconec el meu cos una vegada més. El meu etern enemic declara la seva victòria. I jo, sense esma, baixo el cap i em declaro vençuda. Ara, ja, fins el final.
Reclamo si algú de la colla pot penjar alguna foto que no siguin les meves..., i el Sergi m'ofereix un retrat amb la seva càmera de gran format. Renoi quin mirall: S'hi veu un home feliç, convençut de la vida, però, tanmateix, gran. Molt més gran del que hom interpreta d'una manera equivocada.
Reclamo si algú de la colla pot penjar alguna foto que no siguin les meves..., i el Sergi m'ofereix un retrat amb la seva càmera de gran format. Renoi quin mirall: S'hi veu un home feliç, convençut de la vida, però, tanmateix, gran. Molt més gran del que hom interpreta d'una manera equivocada.
ResponEliminaI tot i així, tenim les cremes i pujar les escales i... total, per perdre la batalla, buaaaaaaaaa
ResponEliminaPetonets animosos, Clidi!
ResponElimina