Em reconec profundament romana. Vinc d'una infantesa caòtica i el meu company també. De tant anar d'Herodes a Pilat, pràcticament en solitari, ambdós vam abraçar una certa discreció, vam elaborar un tel translúcid i vam utilitzar la rutina com un bàlsam guaridor, i ens vam protegir de l'originalitat amb ferotgia.
Però, al final, només hem servit de frontissa entre els pares i els fills, i ara toca ballar una música a la que ens semblava havíem esquivat però que, ben mirat, hi tendíem irremeiablement.
La realitat ens fa passar per l'adreçador i ens retorna a l'origen caòtic.
Sobreviurem, és clar, però en sortirem raonablement indemnes? Més savis?
Més savis segur, no ho dubtis ;-)
ResponEliminaEspero que tots sobrevisquem
ResponEliminaRecoi, Cli, si promet aquest viatge que ja és el nostre!
ResponEliminaAupa Jordi!