 |
| d'aquí |
Un murmuri de la sala li cridà l'atenció. El senyor Browne entrava per la porta, escortant gentilment la tia Júlia, que se li recolzava al braç, somrient i fent anar el cap cot. Una mosqueteria irregular d'aplaudiments la va escortar també fins al piano i després, mentre la Mary Jane s'asseia al tamboret i la tia Júlia, ja sense somriure, es mig girava per fer sentir més bé la veu per la sala, cessà gradualment. El Gabriel reconegué el preludi. Era el d'una ella cançó de la tia Júlia: Vestida de núvia.
Fa temps que volta per casa l'Ulisses d'en Joyce i, és clar, l'havia de llegir. L'he encetat diverses vegades i no me'n surto, no m'emociona, però, és clar, tard o d'hora el llegiré. Tot i així, vist que no em venia gaire de gust l'un, el millor era encetar un altre llibre d'ell. Ja havia llegit Retrat de l'artista adolescent, així, doncs, s'imposava Dublinesos. Els hologrames dels habitants de Dublín dels inicis del s. XX perfectament dibuixats per Joyce, han resultat una delícia.
Joyce, James. Dublinesos. Barcelona, 2013. Edicions 62.
Catalogació: Torno a fer les paus amb l'autor.
És el que em va dir l'irrepetible mantenidor de Sweny Place, l'enclau mantenidor de la llegenda de Joyce a Dublin, quan li vaig confessar pesarós que no he llegit "Finnegans Wake". "Not yet". Not yet.
ResponEliminaDe Dublinesos cal rellegir "Els morts" (el fragment que has triat en pertany) i veure l'adaptació de John Huston un altre cop. I un altre.