El silenci és de cotó-fluix. Vol nevar. Ahir ja provava de fer-ho, però estem massa avall. Vaig passejar pel bosc sota l'aiguaneu. Em calia sentir els sons esmorteïts de l'úter. Calma. Fa tants anys que m'he deixat penetrar pels llibres que em sento prenys. No goso deslliurar per mor de no saber si la criatura duu el meu ADN o només sóc un ventre de lloguer. I fora, en el silenci de cotó-fluix, no s'atreveix a nevar. Tampoc.
...la qüestió és deslliurar, fer-ho i prou...que nevi!
ResponEliminaMira, m'has estalviat una consulta a "meteoesparreguera".
ResponEliminaSi cau un bon tou avisa; que faré via pitant.
Jo penso que t'hi has de llençar...
ResponEliminaNo em canso d'espìar el cel per veure si cau una volva... però ca, nosaltres encara som més avall.
ResponEliminaBona nit i blanca.
Let it go, let it go, que diu l'Elsa a Frozen (perdó per la referència disney :) i la neu, també.
ResponElimina