"Je ne demande jamais à Dieu qu'il me préserve des calamités; seulement qu'il me préserve du désespoir."
No és que tingui gaire interès per la novel·la històrica ni, especialment, per la ficció construïda per Amin Maalouf al voltant d'en Hasan bin Muhammed al-Wazzan al-Fasi. El meu interès se centra, únicament, en tenir sempre uns quants llibres escrits en el francès més col·loquial possible per no oblidar-me d'un idioma que no tinc ocasió de practicar.
Maalouf, Amin. Léon l'Africain. París, 1986. Jean-Claude Lattès. Le Livre de Poche.
Catalogació: pels amants de la novel·la històrica.
Molta passió en recomanar-lo no hi poses....
ResponEliminaLa veritat, Gemma, és que no és una mala novel·la històrica. I té la gràcia de donar la visió "del altre bàndol", que no és gaire distinta de la del "nostre". Tanmateix, sempre sospito d'aquest tipus de novel·la, perquè l'imaginari de l'època i el que s'expressa, per molt que les dades històriques siguin correctes, segurament no té res a veure amb la realitat. Diguem que Maalouf no és Robert Graves.
ResponElimina